Se sent molt: “Ha tingut èxit pel bocaorella”, “la notícia s’ha escampat pel bocaorella”.
En Ricard Ustrell ho va dir a TV3 i en Sergi Pàmies el va corregir: “Com que el bocaorella? Es diu el boca a boca“.
Una notícia no s’escampa perquè vagi d’una boca a una orella (seria oïda?). Són les boques en cadena les que l’escampen. És una obvietat que l’oïda, no l’orella, sent el que diu una boca!
Quan una boca, i una altra, i una altra…escampen, per exemple, que una pel.lícula és molt bona, no li cal més publicitat.
Cal dir que la notícia ha anat de boca en boca.
Algun periodista espavilat encara dirà que s’ha conegut pel boca-orella-oïda-cervell-boca..
En saben tant, d’inventar…