Això ens ha d’interpel.lar

Ja començo a sentir massa: “això ens interpel.la”, “no ens interpel.la”, “això ha d’interpel.lar sobretot els periodistes…”

Les coses no interpel.len, les persones sí: Els diputats van interpel.lar la ministra de defensa en relació amb l’espionatge del CNI

Interpel.lar és adreçar la paraula a algú per demanar-li quelcom, especialment explicacions.

En canvi ara se sent:

“La pobresa ens ha d’interpel.lar”

“Aquesta exposició no interpel.la el jovent”.

Se li estan donant uns significats que, de moment, no té: qüestionar, commoure, emocionar, provocar, fer-nos moure o actuar …

És el que passa amb les paraules de moda, s’han de dir tant sí com no, encara que no se sàpiga ben bé el significat i així, a poc a poc, cada cop se’n fa un ús més abusiu d’aquest significat.