Aquest terme, utilitzat molt pels polítics i pels mitjans, es refereix a la problemàtica de les persones que no tenen una llar. Pretén ser una còpia de l’anglès homeless, però en anglès és habitual posar el sufix -less per indicar la carència: fear (por), fearless (sense por); end (final), endless (sense final); hope (esperança), hopeless, (sense esperança).
Però el català no funciona així. No podem parlar de la problemàtica del senseporisme, sensefinalisme, senseesperancisme.
Posats a emprar termes ridículs, podríem parlar del sensesalutisme, sensedinerisme, sensebicicletisme, sense cotxisme.
És una còpia irreflexiva de l’anglès que qui la utilitza pensa que el fa més modern!!!!
Quina paciència i quin mal d’oïda.
Els disbarats lingüístics dels polítics i dels mitjans 